Continuant amb la seva particular aproximació a la dona en el segle xx, aquest cop Monika Zgustova centra la seva atenció en Véra Nabokov, la dona que va acompanyar l’escriptor Vladimir Nabokov durant tota la seva vida. Véra és un exemple diàfan de la dona que, conscient que comparteix la seva existència amb un home extraordinari, decideix convertir l’èxit del seu marit en la seva raó de ser.

Véra és la primera lectora dels textos de Vladimir, la que els passa en net i els prepara per la seva edició. Organitza la vida dels Nabokov a l’exili, primer a Berlín, després a París i finalment als Estats Units, on convenç el seu marit que passi a escriure en anglès i se centri en les novel·les, fins al seu retorn a Europa, quan s’estableixen a Suïssa. Porta les finances de la família i negocia els contractes dels llibres, les adaptacions cinematogràfiques, els contractes a les publicacions periòdiques. Però també pretén controlar les amistats de Vladimir, sobretot les femenines, fins al punt d’assistir a les classes del seu marit a la universitat com una alumna més. I d’altra banda, Nabokov hauria estat un  dels grans escriptors del segle xx sense Véra?

La pregunta sorgeix ineludible: Véra era una dona independent, com ella es considerava a si mateixa, o la seva vida depenia en tot i per tot de la del seu marit?

La novel·la s’endinsa, així mateix, en les relacions de Nabokov amb altres dones, tot i el control ferri de Véra, i el que van representar per a Nabokov i la seva obra.