En un refugi vora el mar, el psiquiatre Víctor Marçal-Büngeler adreça un seguit de cartes a la seva dona, que suposa que és a Nova York. També escriu a amics amb qui compartia la passió per la música, per l’arquitectura i pels llibres, a la filla d’una antiga amant, a la companya del seu fill, a col·legues… Fins poc abans d’això el doctor Marçal-Büngeler i la seva esposa compartien una vida ordenada i segura. Però un dia se li apareix el diable i el seu món aparentment sòlid i exitós comença a esfondrar-se inexorablement. Amb la dissort i la desolació, afloren les contradiccions i surten a la llum la fragilitat dels principis familiars, les traïcions i les mentides. Llavors el doctor Marçal-Büngeler, que ho ha perdut tot, es pregunta a la manera de Job les raons del seu patiment sense límit. I escriu aquestes cartes absurdes, ferotges, iròniques i delirants, que són un darrer esforç per comprendre què ha propiciat l’aniquilació d’allò que havia construït amb esforç i constància al llarg de tota la vida. Jordi Coca ha escrit una de les seves obres més poderoses. Una novel·la lúcida i devastadora sobre l’amenaça cada cop més real que tot allò en què creiem, tot allò que ens conforma de la manera més íntima, acabi ensorrant-se com tocat pel diable.