< Autores
Garcés, Tomàs
Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona, 1901-1993) estudià dret i lletres. En 1922, en publicar les Vint cançons, va esdevenir el precursor del moviment neopopularista de la poesia peninsular, atès que santicipava un parell danys a la publicació de Marinero en tierra de Rafael Alberti. També en 1922 participà en la catalanització del diari La Publicitat, en el qual col·laborà fins a 1932. Escriví també, entre daltres, a La Revista (1920), Revista de Poesia (1925), Revista de Catalunya (1926), La Veu de Catalunya (1933) i Quaderns de Poesia (1935). Altres llibres de poesia publicats abans de la guerra són Lombra del lledoner (1924), El somni (1927), Paradís (1931) i El señal (1935), mentre que en prosa va publicar Paisatges i lectures (1926) i Notes sobre poesía (1935). Entre 1936 i 1939 es va exiliar a França. Al seu retorn a Barcelona, sense tribunes en català ni cap llibertat, es refugià en la poesia, desenvolupant una obra profundament personal, en la qual alena sempre, entre el record i el somni, un humaníssim sentiment del pas del temps.
